Oriol i un servidor, nerviosos com som vam quedar sobre les 6 de la tarda a casa seva per a acabar els últims preparatius. El nostre vaixell sortia a les 12 de la nit i calia ser-hi sobre les 9 per carregar.
Ens faltaven els dos jocs de bombilles de recanvi així que vam anar a una botiga a comprar-los. Per l’Oriol n’hi havia però per mi no, bé, tinc dos bombetes davant, no crec que fallin les dos!
Com no teniem res més que fer vam marxar al port. Allà després de jugar al tetris passant entre camions que colapsaven l’accés al moll, vam entrar en el recinte i vam deixar les motos aparcades en la cua per embarcar. Faltaven encara dos horetes així que vam anar a sopar pel Paral·lel de Barcelona.
Al tornar havent sopat, vam trobar la cua de vehicles bastant més plena, com que falta poc per embarcar ens hi quedem. A partir d’aquest moment comencen a passar les hores, preguntem a les oficines i ens diuen que el nostre ferry ve de Tànger, que hi ha mala mar i que arribarà amb retard. Segueixen passant les hores, fem de tot… ens les ingeniem per dormir sobre les motos, passem l’estona mirant els barcos, les gavines, les noies, odiem a un tio insoportable que no para de menjar pipes i tirar-les al terra…
Arriba el nostre vaixell, creiem que ja ens tocava pujar les motos però no… abans han de baixar tots els vehicles que venen del Marroc i, es clar, hi ha inspeccions antidroga de la GC. Ens entretenim veien els registres i al·lucinant amb els cotxes i camions que baixaven… des de cotxassos de luxe fins a autocaravanes 4×4!!
Finalment, sobre les 3 i mitja de la matinada, comencem a pujar al barco, un cop a la bodega supervisem atentament com amarren les nostres motos i marxem a buscar el nostre camarot.
La planta dels camarots és un laberint, pitjor que perdre’s dins una piramide egipcia!! Sospito que hi havia fins i tot trampes!!. Finalment, sobre les 5 del matí ens estirem al camarot compartit amb un noi africà i un altre d’italià .
