Ens despertem amb el vaixell movent-se força, hi ha mala mar. Pugem a coberta, fa un dia assolellat que ens fa mal a la vista. No veiem unes onades espectaculars com en les pel·lícules, simplement moltes petites onades que sembla que venen de costat i fan que el ferry es balancegi constantment.
Esmorzem i donem una volta pel vaixell, no és molt gran, hi ha una planta només per camarots, tres de bodega per vehicles (no podem accedir-hi), una planta de serveis amb un bar amb piscina (força cutre i buida!), una sala de jocs amb màquines recreatives de fa 20 anys (que a més està tancada per un suposat manteniment), un casino també tancat, un piano bar (sense piano), un restaurant, la cafeteria on menjavem la gent obrera. Ah, també hi havia una sala que feia les funcions de mesquita perquè els musulmans resèssin.
Tot el vaixell era bastant un laberint fins que no li agafaves la mida a moure’t per allà. També ens vam donar una volta per la sala de butaques en les que dormia gent que viatjava sense camarot, força cutre, mantes pel terra… feia força olor a tigre… la veritat val la pena agafar un camarot compartit.
Molt aburrits, despres de donar voltes pel barco, trobem una pantalla en la que apareix un mapa amb la situació del vaixell, les hores que faltaven per arribar i altres dades. Veiem que el barco està una mica per sobre del “Cap de Creus” i que avança a la vertiginosa velocitat de 40 km/h!!!… se’ns van caure els ous al terra…
Arriba l’hora de sopar i mengem el menú de la cafeteria, força comestible tot i que car. Tot en general en el vaixell és força car.
Pujem a coberta i trobem dos tumbones lliures, així que ens disposem a prendre el sol… a l’Oriol se li ocurreix posar-se la braga tapant-se els ulls per a que el sol no li molesti per dormir. Tres hores després ens despertem, força cremats pel sol i l’Oriol amb una bonica franja blanca a mode d’antifaç en la cara que li fa assemblar-se a un híbrid entre hobbit i mapache!!
A partir d’aquí vam estar passant el temps com vam poder… vam berenar, donar voltes… fer una migdiada al camarot…
El noster pla inicial era arribar a Gènova per la tarda, conduir fins a Bologna (on haviem reservat una habitació), y al matí següent arribar a Ancona per agafar un altre ferry fins a Zadar (Croàcia). Vam decidir que ja no arribariem a agafar el ferry a temps (a no ser que conduissim tota la nit!), així que el nostre objectiu va ser arribar a Bologna a dormir.
Vam sopar a la cafeteria i vam continuar perdent el temps com fos, finalment vam arribar a Gènova a les 12 i desembarcàvem a la una de la matinada.
Després d’una tirada força pesada de 300 km d’autopista fins Bologna, finalment arribem a l’alberg a les 4 i pico de la matinada. El noi de l’alberg al·lucina, ens instal·lem i li preguntem a quina hora hem de deixar lliure l’habitació… “at 10 o’clock”… al veure les nostres cares ens diu que intentarà que facin la neteja de la nostra habitació la última, així tindrem una miqueta més de marge per dormir. Ens allitem fets caldo, son les 5 de la matinada.
