Ens llevem, recollim les coses, pugem a les nostres montures i abandonem Sarejevo per l’avinguda els franctiradors. Crec que als dos ens va agradar molt aquesta ciutat (l’Oriol ja hi havia estat), i la vam deixar enrere amb una mica de tristor.
Ens havien parlat de Jajce, una ciutat Bosnia que és candidata a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, a més sortia en totes les guies turístiques i en els llibres de Bòsnia així que, com que ens venia de pas, hi vam parar.
Potser teníem masses expectatives, però a nosaltres ens va semblar un lloc força lleig, lo únic que tenia unes muralles, una mica deteriorades i molt normals La ciutat en si era molt lletja, res especial. Vam estar donant unes voltes per dinar, i no tenien búrek!! Després de veure Jajce estam plantejant-nos de presentar Lloret de Mar a patrimoni de la humanitat…
També és possible que no veiéssim la part bonica de la ciutat, perquè només vam parar un a estona per dinar. El que sí vam visitar va ser la cascada del riu Pliva, que és molt maca, però no se jo si com per ser patrimoni de la humanitat…
Vam continuar el nostre viatge sense tenir molt clar on dormiriem, la nostra intenció inicial era dormir en algun punt entre Jajce i el Plitvicka Jezera (un famós parc nacional de Croàcia), anàvem bé de temps així que finalment ens vam plantar a les portes del parc.
Molt aprop de l’entrada del parc vam trobar una desviació a un petit poble en el que hi havia molts cartells de sobe, com que ja tocava parar ens hi vam endinsar. Més que un poble era una espècie d’urbanització tota plena de cases amb dos plantes amb jardí, lo més curiós es que en l’entrada de la casa hi havía un cartell que posava “sobe” i un número. Resulta que estan totes organitzades. En l’entrada vam trobar un senyor i un noi més jove, asseguts en cadires plegables i els preguntem “sobe?”, “yes”, “how mucho?”, “25” i l’Oriol els diu “20!”, “ok, sobe 14!, vam marxar cap a la sobe 14 pensant que podríem haver regatejat una mica més…
El lloc estava molt bé, era una caseta de dues plantes amb un jardí força gran. Una vegada instal·lats ens vam estirar a la gespa a xerrar i repassar la ruta del dia següent.
Finalment vam fer uns entrepans en una taula del jardí i vam marxar a dormir.
