Ens va despertar la pluja colpejant la lona exterior de la tenda, no sabíem què pensar… per un costat la pluja significava incomoditat per circular, però per l’altre com a mínim estaríem més fresquets! No tindríem aquell sol infernat del migdia rostint-nos dins els vestits de moto!
Tanta reflexió va resultar inútil, era una tempesta d’estiu, va acabar-se i just havíem desmuntat la tenda que ja tornava a aparèixer el sol. Vam deixar enrere Bolzano en direcció al Lago di Garda, un llac impressionantment gran, 51 km de llarg per 17 d’ample… al veure’l ens va semblar el mar. Vam optar per agafar una carretera que circula per la dreta orogràfica del llac, va resultar una carretera en la que la seva major part transcorre per un túnel excavat a la roca molt a prop del mateix llac. És força bonica i no hi havia un transit exagerat.
Havent superat el llac ens vam dirigir a agafar l’autopista amb la intenció de creuar tota Itàlia per arribar als alps francesos, per la zona de Chamonix, als peus del Montblanc.
A prop de Milà vam parar en una àrea de servei a fer gasolina i a menjar, ens vam asseure al terra en la única ombra exterior que hi havia en el recinte y, acompanyats per un grup de joves francesos que viatjaven en furgonetes, vam fer-nos uns deliciosos entrepans de fuet.
En dues hores i mitja d’autopista aquesta es va acabar i ens vam tornar a endinsar als alps, aquest cop italians. Per fi corbes una altra vegada, tot i estar cansats del viatge per autopista vam gaudir altre cop de les carreteres alpines.
El nostre problema era que no dúiem mapa de França, així que un cop creuada la frontera ja no teníem una visió global de la situació. Sí que teníem San GPS però no és el mateix. A dalt d’un port de muntanya vam trobar una oficina turística en la que ens van indicar càmpings en el poble més proper, Burg Saint Maurice.
Una vegada en el poble vam estar donant unes voltes i preguntant. Jo insistia en buscar un hostal o un alberg per dormir en un llit i descansar bé, però per desgràcia tot era molt car, l’Oriol estava cansat i vaig començar a veure com se li inflava la vena del front, així que vam optar per entrar en un càmping i instal·lar-nos-hi.
En el càmping hi havia altres moteros, entre ells un grup de dues Ducati i una Triumph d’uns anglesos que anaven amb una furgoneta de suport… amb Ducati ja se sap… hehe..
Instal·lats en el càmping vam sortir a donar una volta pel poble, es tracta del típic poble alpí de França bastant turístic. Vam acabar ficant-nos en un restaurant a degustar una exquisida fondue de formatge a l’estil de l’Alta Savoia. Finalment vam tornar al càmping a dormir això sí, com és tradició cada cop que vaig per l’Alta Savoia explico el mític acudit de l’Eugenio: “-Perdone, la calle Savoia, – Hombre, si anda dando brincos claro que se abolla!”. L’Oriol el va haver d’aguantar unes quantes vegades!!
