Ens vam llevar a Bourg Saint Maurice amb una anècdota curiosa. Mentre recollíem l’Oriol va rebre un missatge: “Le informamos que hemos tramitado su parte referente a el vehículo matrícula BXXXXX. Direct Seguros”. L’Oriol havia deixat el cotxe a la seva germana que s’acabava de treure el carnet de conduir, lo primer va ser preocupar-nos, vam trucar a la seva germana i res, vam trucar a la seva mara i tampoc res. En això que al cap de 5 minuts ens truca… el seu pare!!! Li va explicar que la seva germana, el dia després de treure’s el carnet, s’havia estampat amb el cotxe de l’Oriol contra un arbre… sinistre total. Per sort la seva germana no s’havia fet quasi res. També cal dir que el cotxe estava força vell, ja l’entregaven en el pla renove per comprar-ne un altre. Pel que sembla tot i sinistrat es pot entregar.
Quan a l’Oriol se li ha desinflat la vena del front, deixem el càmping i comencem la nostra jornada. Seguíem sense mapa de França i no teníem encara molt decidit per on volíem passar. Lo primer va ser seguir pels alps baixant a prop de la frontera amb Itàlia, cap als Alps Marítims.
Vam seguir per carreteres alpines fins a arribar al Coll de l’Iseran, el port de muntanya més alt d’Europa. Vam parar a fer fotos al paisatge i vam aprofitar per comprar alguns souvenirs per la família i amics. També hi havia una paradeta de caramels molt temptador, tant que no vam poder evitar gastar-nos 15 euros en dolços!!
El Coll de l’Iseran està ple de moteros, si t’hi quedes una estona pots veure molta varietat de motos… és com una exposició variable. A nosaltres ens va entusiasmar un sidecar que duien una parella de francesos, l’Oriol els van entrar preguntant-los si era la moto de Batman…
Quan ja començàvem a marxar, un motero anglès amb una BMW 1200 GS, maniobrant a prop de les nostres motos va girar massa el manillar, va perdre l’equilibri i quasi deixa planxada la moto de l’Oriol, va quedar a un centímetre de la roda de davant gràcies al bóxer de la GS, quin susto!!
Seguint la nostra ruta a prop de la frontera, vam acabar tornat a creuar a Itàlia i, coses de la vida, allà sí que vam trobar un mapa de França. Allò ens va servir per planificar-nos una mica els dos dies que ens quedaven, vam decidir que anàvem cap a la Provença francesa.
Per seguir amb la nostra ruta vam decidir agafar un túnel de l’autopista que ens apropava allà on ens interessava, el que no esperàvem és que en el peatge ens cobréssin 22 euros per moto per creuar el túnel. Amb cara de guiris ens vam fer el túnel mig ofegats ja que no estava ventilat i vam procurar seguir amb la nostra història i oblidar la clatellada.
Baixant cap a la Provença, cap a l’hora de dinar, vam passar pel llac de Serre Ponçon, i vam decidir parar a menjar-hi. Hi havia una zona de bany, com una platja amb socorrista i tot. Ens vam fer unes capbussades, uns entrepans i, mes fesquets, vam continuar la ruta.
En tres horetes, entre grans plantacions de lavanda, vam arribar a Moustiers Sainte Marie. A les afores del poble vam trobar un càmping força barat, vam muntar la tenda, ens vam instal·lar i vam agafar la meva moto per anar a visitar el poble.
Moustiers Saint Marie està situat al peu d’un tallant, just en el punt en el que baixa el riu, formant cascades quasi en el centre del poble. És realment bonic, està en la llista dels pobles més bonics de França.
Vam donar una volta pel poble, ens hi vam trobar unes obres d’art instal·lades pels carrers i uns assajos d’un concert de jazz a la plaça principal. Tot allò em va enamorar, com ja em va passar a Dubrovnik… un altre lloc ideal per anar-hi amb la parella i jo no en tinc… i repeteixo: alguna s’hi apunta??
Vam comprar alguns souvenirs, herbes de provença, i ens vam asseure a menjar unes pizzes molt bones, millors que les que vam menjar a Venècia, en una terrassa. Ens hauríem quedat al concert però estàvem molt cansats així que vam tornar al càmping a dormir d’hora, ja quedava poc per acabar la nostra aventura.
