Like this:

Ens vam llevar a Meyrueis i vam agafar l’autopista per baixar una mica directes. La calor era asfixiant, així que vam fer un parell de parades. La primera la habitual en una àrea de servei a comprar pa pels entrepans del dinar, la segona en una àrea de descans per beure una mica d’aigua a l’ombra d’un camió. Semblàvem els ocells aquells que es posen sobre els elefants per desparasitar-los, tot i que en el nostre cas, el camió ens aportava ombra i nosaltres no li aportàvem massa… en fí… reflexions fruit de la calor…

En el voló (en francès, Le Bolou) vam deixar l’autopista. Després de tant de viatge i de paisatges tan bonics, no podíem creuar els pirineus per autopista, així que vam decidir creuar-los pel nostre estimant Coll d’Ares. Abans però, vam fer una parada a Prats de Molló per fer-nos uns entrepans.

Passat el Coll d’Ares, baixant per Camprodón, veiem dues Transalp que venen pel carril contrari, jo anava a saludar-los quan m’adono que dueien uns colors una mica estranys.. ostres! La Guàrdia Civil, ja em va passar a França que vaig saludar per error uns gendarmes… bé, en això que passo jo tot formal per si de cas i ells passen a tota hòstia i el de darrera em fa V’s… veure per creure!!!

Veient que ja ens quedava poquíssim per arribar a Mieres, el nostre final de ruta, vam decidir fer l’últim tram de corbes i ens vam endinsar per la carretera de Capsacosta.

Finalment vam arribar a Mieres, catorze dies després de la nostra sortida del port de Barcelona, amb ganes d’aparcar una mica la moto però sospitant que en un parell de dies ja ho estaríem enyorant tot: les sensacions, les dificultats, les experiències, el companyerisme, les sorpreses, l’eufòria, la por, en definitiva… l’aventura en moto!! I així va ser!!

Per sort a Mieres vam tenir una recepció perfecta, moltes gràcies a en Joan, la Teresa, la Pilar, en Lluís, la Neus i en Juanma per ser els primers de molts en aguantar-nos les anècdotes!!

Moltes gràcies també a:

Nacho, havia de venir amb nosaltres però una lesió al canell ho va impedir. Has estat molt present en la nostra ruta, l’any que ve no es queda ningú a casa, així que a cuidar el canell!!

Pablo (vander) per ser el nostre assessor d’aventures, per la informació que ens has donat, sense la teva col·laboració aquesta ruta no hagués estat el que ha estat!

Neus Diana, la nostra experta en turisme, per la informació que ens has donat!

Merima, per haver-nos apropat a la realitat del seu país, i per haver-nos dut a Blagaj!

Tots/es els foreros/es de Sektores.com, per tot!

A tota la nostra gent, a tots/es els que ens heu ajudat i encara no us he anomenat, no m’ho tingueu en compte, un es fa gran i la memòria ja no és el que era!

Ens veiem en la carretera! I si és lluny de casa, millor!!