Enviat per: ferca23 | Agost 29, 2009

Dia 6 (23/07/2009) Podgorica(ME) – Sarajevo(BiH)

Pel matí quan ens llevem els polacs ja havien marxat, nosaltres vam recollir i començar a tirar cap al parc nacional de Durmitor, per l’E65, la Belgrad Road.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Pel camí continuem descobrint el pintoresc codi de circulació montenegrí. Primer ens creuem amb un policia en una moto força grossa (em va semblar una BMW), circulant sense casc a tota hòstia, bé, sí que portava casc, però lligat al darrera. Un altre moment folklòric va ser quan en un tram de carretera de 3 carrils (un per cada sentit i un central per fer avançaments en el nostre sentit) començo a fer una avançament a un camió quan en una corba força oberta veig que pel meu carril apareix un cotxe de la policia, sense llums ni res… i el millor es que tot i que el seu carril estigués buit, el que em vaig haver d’apartar vaig ser jo! Jo ja anava entenent perquè en la frontera havíem vist cartells animant-nos a denunciar la corrupció… tot i a veure què et passa si ho fas…

'Click' En la imagen para verla en grande.

En unes hores ens vam desviar de la Belgrad Road per tirar pel famós Tara Canyon, un canó de 80 km de longitud i 1300 metres de profunditat. L’anomenen el Colorado europeu i la veritat és que és un lloc molt bonic i la carretera de corbes que la creua és força entretinguda. Lo únic és que realment quan hi ets dins no sembla un canó, més aviat tens la sensació d’estar en una vall una mica estreta per la que passa un riu.

Una vegada creuat el canó, ens endinsem per fí al parc nacional de Durmitor. Pujant per una carretera en zigzag arribem a uns grans prats sense massa vegetació, tan sols algunes casetes i al fons s’observaven unes muntanyes amb els cims nevats i unes grans glaceres que s’estenien per les seves faldes.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Creuada aquesta gran plana d’alta muntanya arribem a Zabljak, semblava un poble força turístic, amb molt de moviment. També vam observar que hi havia molt xalets d’estil alpí en construcció, a mi em recordava molt a Jaca. Aprofitem la parada per comprar pa.

'Click' En la imagen para verla en grande.

De Zabljak vam agafar una petita carretera que no sortia als nostres mapes, però que sabíem que existia i que ens havia de dur fins a Pluzine, creuant tot el Durmitor. No estàvem molt segurs de quin seria l’estat de la carretera… no obstant per mol malament que estigués havíem de procurar creurar-la perquè sinó hauríem de tornar enrere i donar una volta que ens faria perdre un dia sencer.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Sense estar massa segurs de que fos la carretera adequada, comencem a circular per una petita carretera que s’endinsava en el parc. Allò era preciós, el paisatge era alpí, la carretera creuava valls d’alta muntanya, pujava i baixava serpentejant per un entorn espectacular. L’asfalt estava força bé, era una carretera molt estreta d’un carril, però no ens vam trobar gairebé ningú en tota l’estona.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

L’únic handicap que vam tenir va ser recordar que no havíem fet gasolina, a mi em sobrava dipòsit per arribar a Pluzine i més, però la Hornet de l’Oriol s’estava quedant seca i no teníem molt clar quant ens quedava de carretera. Per sort la cornuda va aguantar però va arribar a la gasolinera seca seca.

La baixada del Dormitor també és digna de menció, comences a baixar moltíssim per una paret molt alta (la que es veu en la foto de sota) per la que transcórrer una carretera en llargs zigzags. Hi ha moments en que la carretera s’escola per dins la roca, per uns túnels de roca i sense il·luminació força rústics. Arriba un moment en que inclús trobes una desviació dins el mateix túnel!! Amb els seus cartellets i tot!

'Click' En la imagen para verla en grande.

De camí a la frontera amb Bòsnia vam aprar a menjar uns deliciosos entrepans al costat d’una font que va resultar ser el lloc de parada per refrescar-se de tots els que venien de la frontera. Al creuar la frontera el guarda bosni va veure al meu passaport que érem de Barcelona i va començar “Oh, Barcelona! Força Barça!!”, ja era hora de trobar-ne un de simpàtic.. i culé!!

'Click' En la imagen para verla en grande.

Una vegada creuada la frontera en un parell d’hores vam arribar a Sarajevo, vam entrar per la lamentablement famosa “Sniper Alley”, una avinguda principal que va ser especialment castigada pels franctiradors serbis. Lo primer que vam fer va ser dirigir-nos al youth hostel, estava ple però van fer una trucada i ens van indicar un lloc amb una sobe força pròxima al centre i en la que podiem deixar les motes a cobert. Vam quedar amb el noi de la sobe en un punt de la ciutat i ens va dur al lloc per dormir. Era com un hostalet: teniem la nostra habitació, el lavabo era compartit, teniem cuina, sofà amb televisió, un pc amb internet… Allò realment estava molt bé, era el lloc ideal per prendre’ns el dia de descans.

Una vegada instal·lats vam sortir a visitar Sarajevo, vam donar una volta per la Bascarsija, un mercat de Sarajevo, ple de petites botiguetes en les que venen una mica de tot: artesania, souvenirs, roba, joyes… Visitem també una mesquita de Gazi Husrev Bey, amb un pati molt tranquil i una font molt maca. Finalment sopem uns búrek i marxem a dormir d’hora per recuperar forces pel nostre dia de descans.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Anuncis
Enviat per: ferca23 | Agost 29, 2009

Dia 5 (22/07/2009) Dubrovnik(HR) – Podgorica(ME)

Vam deixar Dubrovnik i vam dirigir-nos a creuar la frontera amb Montenegro. Fins aquest moment les fronteres les havíem passat totes molt ràpid, et miren el passaport i si ets europeu sembla que passes sense problemes. En la frontera amb Montenegro hi havia cua, estaven fent registres a alguns cotxes i ens va tocar aguantar una interminable cua amb les motos sota un sol terrible.

'Click' En la imagen para verla en grande.

En això que ja estava quasi delirant per la calor quan sento una veu en català que em diu “Ei, d’on sou?”, jo que penso que tinc al·lucinacions i m’està parlant Déu (o Alà o qui sigui!!) decideixo ignorar-lo. En això que sento l’Oriol parlant també en català i penso, pobre Oriol, ell també parla amb Déu… De sobte em desperto dels meus deliris i em dono compte que hi ha un noi amb una BMW 1200C al costat de l’Oriol parlant amb ell!! Ostres… Déu va en BMW?? Què pijo, no??

'Click' En la imagen para verla en grande.

Total, que com diem per aquí, vas pel mon i trobes catalans per tot arreu. El nostre nou amic es diu Ferran (com jo), també es de Sant Andreu (el mateix barri de Barcelona que nosaltres), i estava fent en solitari una ruta pels Balcans. En Ferran ja portava molts dies per Croàcia i Bòsnia i es dirigia a Grècia creuant Montenegro i Albània. Com que les nostres rutes coincidien en el tram de Montenegro, vam fer aquesta etapa junts.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Havent deixat enrere, sense masses problemes, la frontera montenegrina, ens dirigim a Kotor… ciutat que sembla que esdevindrà la Montecarlo dels Balcans. La carretera era força maca, sempre paral·lela a la costa, dóna tota la volta a una gran i sinuosa badía.

'Click' En la imagen para verla en grande.

A mi personalment tot allò em recordava molt al còmic de “Tintin i el ceptre d’Ottokar”. A la tornada del viatge he sabut que el còmic es situa en un fictici reialme balcànic anomenat Syldàvia i que la bandera d’aquest està inspirada en la d’Albània. No anava jo massa desencaminat.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Arribats a Kotor vam deixar els motos i vam marxar els tres a visitar la ciutat fortificada, molt bonica i cuidada, semblava Dubrovnik tot i que no tant espectacular. Després d’unes voltes i moltes fotos ens seiem a dinar en una terrassa en la que havien instal·lat uns ventiladors que a més a més de tirar aire ruixaven una mica d’aigua pulveritzada, era d’agraïr donada la calor que feia.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

De Kotor ens dirigim a Cetinja, però no per la carretera de la costa sinó per una que circula per l’interior que ens havien recomanat. La carretera puja per la paret de muntanya situada just darrera de Kotor, fent zigzag. Les vistes de la badía de Kotor son precioses, només cal anar amb compte perquè els autocars turístics que baixen van força a sac (primera rascada de les maletes per enganxar-me a la paret per poder evitar que no se’m mengés l’autocar!)

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Cetinje no sembla tenir massa que valgui la pena visitar, així que ens dirigim a Budva, una altra ciutat fortificada, motiu pel qual anomenen “la petita Dubrovnik”. Aquí prenem un refresc i ens deleitem veient els “monuments” locals, dignes de menció.

'Click' En la imagen para verla en grande.

A continuació vam anar fins a Sveti Stefan, un illot molt aprop de la costa totalment saturat de precioses casetes de pedra que antigament havia estat una comunitat de pescadors fins que va ser comprat per una cadena hotelera per fer-hi un complez turístic de luxe. A nosalters ens va sembla que estava en funcionament, però diu Vander que no perquè la gent d’allà consideren l’illa patrimoni seu i volen que pugui obrir-se a visites.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Aquí es van separar els camins amb el nostre fugaç company de ruta, ens vam desitjar sort i ens vam intercanviar els mails, per quedar a la tornada i explicar-nos les aventures (aquesta propera setmana quedarem amb ell, sabem que va arribar fins a Grècia i que tot va anar-li bé)

Amb l’Oriol vam decidir tirar fins a Podgorica, la capital de Montenegro, a partir d’aquí vam descobrir l’autèntic Montenegro. Ja era de nit, ens dirigiem a Podgorica per l’E65, una carretera principal formada per dos carrils, un per cada sentit i un voral de terra que podia tenir un metre en el millor dels casos. Hi havia molta ciruclació, lògicament havent-hi només un carril, el transit era força lent. De sobte veig que, a tres cotxes per darrera nostre, dos cotxes comencen un avançament, ens passen. Una mica per davant nostre el primer redueix com per tornar al nostre carril i el que just anava darrera l’avança per el voral per poder seguir amb l’avançament… la primera vegada que ho veig en la meva vida… l’avançament d’un avançament en dos carrils, un dels quals, en contradirecció. Va passar més vegades, allò era la jungla!

Vam arribar a Podgorica i vam començar a buscar sobe, en això que en un semàfor apareix una parella en una Àfrica Twin carregadíssima de bultos (quin morbo de moto!!), i l’artillera em pregunta “are you looking somewhere to sleep?”, “yes” le digo yo, y me contesta “we are looking too, we follow you!”, “ok!”. Vam donar unes voltes, vam preguntar en un hotel però era massa car. Finalment decidim tirar una mica més per sobre de Podgorica i just a la sortida trobem un lloc, però quin lloc!!

Allò semblava el motel d’Abierto hasta el amanecer, mentre l’Oriol i l’artillera de l’AT enten a preguntar, el pilot segueix muntat a la seva moto, sense parar el motor ni treure’s el casc mirant al voltant… m’hi apropo i em diu “This don’t seem to me a good place to sleep”, jo intentant animar-lo. Pels voltants ha havia gent, amb pinta d’obrers, el que més em va sorprendre es que eren molt foscos de pell, com més àrabs, no semblaven dels balcans. El noi em va dir “this people are little weird..”, en fí, que no ho veia massa clar!

'Click' En la imagen para verla en grande.

Finalment, com que no hi havia res millor ens hi vam instal·lar. Parlant de la parella de la Àfrica vam saber que eren de Polònia (mira, polacs com nosaltres!!). Havien estat per Albània, però només de pas i ens van explicar que no es van atrevir ni a treure la càmera de fotos… no crec que sigui per tant, no? També ens van explicar que els van robar els cascs, es veu que els van deixar sobre la moto sense lligar i van fer una volta… aquests polacs!!

Després de sopar en l’habitació (uns entrepans made in Oriol), vam baixar al bar de l’hotel a prendre algo. Aquest consistia en una espècie de cobert/barraca davant l’hotel en les que hi havia una barra amb una nevera petita. En això que entrem, ens mirar tothom, anem a sentar-nos en un lloc i la mestressa del local, una dona gegant ens diu “no! You sit here!”, senyalant-nos una altra taula. Al·lucinats ens vam asseure, aconseguim que ens posen unes cerveses. Al cap d’una estona un senyor de mitjana edat, es posa a parlar amb un idioma que no entenem, el tio insisteix i nosaltres posem cara de “no estem entenent res!”, en aquestes que l’Oriol capta una paraula, rabota, és rus, significa treball. Al cap d’una estona entenem que tots ells eren turcs (per això el color de pell!), estaven treballant en la construcció i el senyor amb el que vam parlar havia estat traballant en molts països: Russia, Uzbekistán, Pakistan, Iran, Líbia…

'Click' En la imagen para verla en grande.

Al cap d’una estona van baixar la parella de la Àfrica Twuin, una gent molt maca. Ells s’entenien una mica millor amb els turcs i ens van corroborar el que havíem entès! Vam estar xerrant força estona i vam treure el mapa per on anàvem a tirar. De sobte els obrers turcs comencen a mirar el mapa i a buscar-hi alguna cosa, poble a poble. En això que la noia em diu “I can’t belive it, they are searching Turquia!”, nosaltres ja no sabíem com posar-nos… evidentment en el mapa no sortia Turquia!! Per sort va arribar el que deuria ser el cap d’obra, es va mirar el mapa i els va dir “Turquia aquí!” (en el seu idioma!) tot senyalant fora del mapa cap al costat on hauria de quedar Turquia… ens vam fer un tip de riure tots plegats!

'Click' En la imagen para verla en grande.

Als polacs els vam deixar la nostra pitón perquè no es refiaven molt de deixar la moto allà fora (no portaven res per lligar-la!), i ells ens ho van agraïr regalant-nos una ampolleta de vodka de Polonia. Ens vam despedir i vam marxar a dormir.

Enviat per: ferca23 | Agost 29, 2009

Dia 4 (21/07/2009) Móstar(BiH) – Dubrovnik(HR)

Ens vam llevar a Móstar, fa molt bon dia, havíem quedat amb Merima (una noia bosnia amiga de l’Oriol) per prendre algo i parlar aquell matí. Havíem de deixar les habitacions a les 11, així que vam recollir les maletes i li vam demanar al tio de la casa que ens portés a buscar les nostres motos.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Agafem les motos i ens dirigim cap al centre amb la intenció d’aparcar-les per allà. Trobem un descampat de terra en el que hi ha diversos cotxes aparcats, aparquem i un parell d’homes que estaven asseguts en cadires plegables end diuen que hem de pagar per aparcar. Primer ens diuen el preu en KM (convertibles marks, la moneda local) que s’enfilava com a 20 euros per cap, li fem repetir en eures i resulta que son 7… En fí, intentem regatejar i ens responen “security, security”, segurament si no paguem ells mateixos s’haguéssin encarregat de robar-nos les motos, així que paguem els 7 euros per barba i marxem cap al centre amb cara de guiris.

Donant una volta l’Oriol se n’adona que hi ha diversos llocs que fan burek, un alter plat típic dels balcans, que és una espècie de pasta farcida de carn, formatge o espinacs, enrotllada com una ensiamada enorme que et serveixen tallant-ne una porció. La veritat és que està molt bo, però vam decidir donar abans una volta.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Al creuar el famós pont de Móstar (destruït durant la guerra i reconstruït posteriorment), observem l’entreteniment turístic consistent en uns nois en banyador que recullen diners a canvi de saltar des del pont fins a l’aigua. Són més de 20 metres, jo faig barranquisme i estic habituat a saltar des d’altures considerables i us asseguro que allò tenia mèrit, jo no se si m’atreviria. A més a més posteriorment ens van explicar que totes les cloaques de la ciutat van a parar al riu, així que no és molt higiènic banyar-s’hi.

Donem unes voltes per Mòstar, comprem alguns souvenirs freaks (entre ells un carregador d’una AK-47), i seiem a menjar un búrek. Mentre estem a la terrassa menjant, l’Oriol reconeix a la Merima, que passava just en aquell moment per allà. Està embarassada i venia de fer-se una ecografia, s’asseu amb nosaltes a esmorzar. Vam estar força estona parlant amb la Merima, sobre la situació del país, l’atur, la guerra, les mines, la corrupció, el turbofolk,… La veritat és que va valdre molt la pena parlar-hi, és una dona molt ferma que diu les coses sense embuts, tant, que ens va convèncer per anar a visitar Blagaj, el seu poble.

'Click' En la imagen para verla en grande.

La Merima va anar al seu poble amb autobús, i nosaltres vam donar una volta més, vam agafar les motos i també vam tirar cap a Blagaj. Una vegada allà vam deixar les motos a casa la Merima i vam marxar tot caminant a visitar el Tekija, una espècie de casa sagrada molt important pels musulmans i que a més està en un lloc en el que el riu Buna sorgeix d’una enorme paret. El lloc realment és molt bonic, i tot i que està prohibit banyar-s’hi l’Oriol hi va fer una capbussada, allà la Merima és la llei i ningú ens va dir res.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Vam prendre una espècie d refrescos a base d’infusions de plantes i vam visitar la Tekija. A la Merima la van fer cubir-se el cap amb un vel. Ella, a pesar de ser musulmana s’hi va resistir força perquè deia que feia molta calor per anar amb vel, tot un caràcter de dona! La casa era força maca, tot el terra emmoquetat (calia anar descalç), i habitacions molt boniques plenes de llibres sobre l’Islam.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Se’ns havia fet tard, eren les 4 de la tarda i no havíem menjat res, vam decidir no parar per dinar i marxar cap a Dubrovnik (Croàcia). Ens vam despedir de Merima i vam començar a tirar. Allà vam seguir una carretera que ens havía recomanat Vander (un company de passió i fòrums d’internet), realment espectacular, circules per la vall d’unes muntanyes i veus uns prats immensos, deshabitades, que et fan pensar que ts a l’estepa siberiana.

Bòsnia i Hercegovina des de la guerra està dividida en dos federacions, la de Bòsnia i Hercegovina formada majoritàriament per bosnis musulmans originals d’aquestes terres i la república Srpska, formada majoritàriament per serbis, poble que va invaïr el país quan un cop Iugoslàvia va caure, Bòsnia va independitzar-se. Aquesta zona en la que ens trobàvem pertany a la república Srpska, així que tots els cartells estan escrits en cirílic i, per tant, resulta fàcil perdre’s (gràcies GPS!!).

'Click' En la imagen para verla en grande.

Finalment vam creuar la frontera amb Croàcia i vam arribar a Dubrovnik. Vam estar donant moltes voltes pe trobar una sobe que ens fes el pes. Finalment vam trobar una casa gestionada per una parella d’ancians que no parlaven inglès (per sort la filla sí!) en la que podíem deixar les motos dins.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Una vegada instal·lats vam marxar fins la zona fortificada de la ciutat (ens quedava a uns 15 minuts caminant), per sopar i visitar una mica la ciutat. La veritat és que és preciosa, hi ha molts restaurants i molta gresca per sortir a prendre una copa. Hi ha bars que tenen música en directe, des d’uns cantautors fins a gent punxant passant per un duet de contrabaix i trompeta tocant jazz. És una ciutat perfecta per visitar en parella… jo com no en tinc… (alguna s’apunta!?)

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Vam menjar una pizza i vam anar a prendre una copa a una terrassa en la que hi havia un noi punxant amb un que l’acompanyava amb una bateria, molt bons. Realment l’ambient era genial.

De tornada a la sobe vam trobar una “moto” força peculiar, no se com es diuen aquests trastos, però jo crec que de moto tenen més aviat poc.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Enviat per: ferca23 | Agost 29, 2009

Dia 3 (20/07/2009) Rijeka(HR) – Mostar(BiH)

Ens aixequem a Rijeka sobre les 9, baixem a esmorzar (entrava en el preu) atesos per un senyor força pintoresc que ens oferia tot el que volguéssim: “eggs? Bacon? More coffe? Tea?”, ja amb la panxa plena recollim els petates i comencem a tirar per la costa de Croàcia.

'Click' En la imagen para verla en grande.

El nostre objectiu utòpic de la jornada era arribar fins a Mostar (Bosnia i Herzegovina), ens semblava utòpic perquè si realment arribàvem recuperaríem el dia que dúiem de retard per lo del ferry. La qüestió era anar tirant i ja veuríem què faríem…

La baixada per la costa de Croàcia cap a Zadar va ser força dura, feia molt sol, molta calro i la carretera era petita amb molt trànsit, es tractava d’anar a 60 de velocitat mitja i anar adelantant quan es podia. A més, l’Oriol va estar a punt de quedar-se tirat perquè no trobàvem gasolineres i el seu dipòsit estil encenedor clipperk es buidava força abans que el de la meva “pseudo-trail”.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Arribem a Zadar molt acalorats i ens tornem bojos buscant una platja, crec que vam donar dos voltes al poble abans de trobar-la. Finalment vam poder deixar les motos sota uns pins, fer una capbussada en l’Adriàtic i fer-nos (i menjar-nos) uns exquisits entrepans de pa amb tomàquet i tot (l’Oriol és tot un gourmet!)

La idea original era seguir per la costa fins a Split, però vist lo vist, vam decidir anar a agafar l’autopista de Croàcia (és LA autopista, no tenen una altra!), i passar dels embussos de la costa. Vam arribar fins al final de l’autopista i vam seguir per una carretera de muntanya per creuar la frontera amb Bòsnia.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Aquí se’ns succeir la primera anècdota Kusturika (si no coneixeu les pel·lícules d’aquest senyor, us recomano “Gato negro, gato blanco”), estàvem posant benzina poc abans d’entrar a Bòsnia, quan veig arribar un cotxe familiar força destartalat, en el que el conductor, sense samarreta i amb un barret força estrany, baixa del cotxe fent gesticulacions amb les mans i senyalant-nos a nosaltres mentre els explicava tot emocionat ves a saber què a la seva dona i fills, els quals passen olímpicament d’ell i entren al bar. Veig que l’home ve cap a mi dient-me “electronic injection, electronic injection!”, i senyalant-me la moto i fent gestos demanant que li donés gas. Jo, que estic fent gasolina, intento dir-li que ara no puc. Per sort, en aquest moment l’Oriol treu el mapa per veure per on hem de tirar i l’home es dirigeix tot excitat cap a ell a indicar-li (en bosni), per on hem de tirar. El pobre Oriol dient-li que sí que sí per treure-se’l de sobre…

'Click' En la imagen para verla en grande.

Just passada la fronter amb Bosnia, potser el segon poble que passàvem, ens va deixar al·lucinats, eran tot com cases d’urbanitzacions, la típica caseta mona de dos plantes amb garatge i un jardí davant… però els jardins estaven tots plens de cotxes desballestats, però en piles…un sobre l’altre… vam imaginar-nos que seria un poble que deu la seva riquesa al comerç amb la xatarra… Aquest va ser el segon gran moment Kusturika.

Algunes hores de carretera més tard finalment vam arribar a Móstar. Vam estar donant algunes voltes buscant sobe (curiosament així anomenen allà els llocs per dormir), la majoria son cases particulars que lloguen les seves habitacions a un preu força assequibles, buscant vam passar per davant d’una casa que tenia un cartell lluminós que posava que tenia pàrquing, “Pansion Rose” s’anomenava, vam preguntar i ens van dir que estaven plens, però que podien oferir-nos deixar les motos allà i anar a dormir a un altre sobe d’un familiar seu que quedava en el carrer d’abaix. Vam acceptar.

Vam deixar les motos allà i al mateix moment va arribar un home amb un cotxe a buscar-nos y ens va dur amb les maletes a casa seva a dormir. El lloc era perfecte, teníem lavabo i aire acondicionat a la mateixa habitació.

'Click' En la imagen para verla en grande.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Vam sortir a sopar i a donar una volta per Móstar. El centre és realment bonic, bastant turístic però tampoc està molt saturat. La majoria de turistes son croates. Són tot carrers de llambordes, amb petites cases a banda i banda, el riu creuent per sota, molts ponts i per la nit hi ha molts bars per sortir a prendre alguna cosa. El que més perplexos ens va deixar: les noies son precioses! Altíssimes, molt elegants i amb molta… diguem-ne presència…en el tors superior davanter…

'Click' En la imagen para verla en grande.

Vam sopar uns cebapcici i com estàvem força cansats vam marxar a dormir.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Enviat per: ferca23 | Agost 29, 2009

Dia 2 (19/07/2009) Bolonya(I) – Rijeka(HR)

M’aixeca el despertador que havia posat preventivament a les 10. L’Oriol segueix dormint tot el que pot i jo me’n vaig a dutxar. Surto de l’habitació, vaig cap a les dutxes i just quan començo a dutxar-me truquen a la porta i em diuen en un anglès macarrònic que cal deixar les habitacions a les 10 en punt, li dic que sí que sí i em segueixo dutxant… a mitja dutxa escolto com a l’Oriol al que també estan menjant el tarro amb lo mateix… doncs quina merda de marge per dormir ens han donat!!

'Click' En la imagen para verla en grande.

Ho recollim tot i pirem, havíem planificat la ruta deixant dos dies de marge per tenir llibertat per modificar-la, el ferry que no havíem agafat ens havia de deixar a Zadar (Croàcia) i així baixar fins a Split (Croàcia) per dormir. Bologna-Split en un dia era massa així que vam decidir que arribavem fins Rijeka (Croàcia) i ja aniríem remodelant la ruta.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Tirant per l’autopista estàvem provant els walkies per moto que l’Oriol va comrpar en el Lidl quan de sobte veig a l’Oriol rebuscant en la seva butxaca i veig com el seu walkie dóna dos bots en l’asfalt i em passa quasi per sobre… adéu a parlar entre motos…

Vam donar la volta i vam tornar a passar perquè l’Oriol no es resignava al fet que el seu walkie estaria fet polvo… però ja no el vam ni trobar…

'Click' En la imagen para verla en grande.

Una mica més endavant ens vam adonar que anàvem a passar per Venècia, així que vam parar a visitar la mítica ciutat italiana. Per arribar a Venècia creues un pont força llarg per arribar als aparcaments en els que cal deixar tots els vehicles. Estaven tots plens, hi havia una zona per motos però també estava a rebentar. Finalment vam veure un cotxe que sortia i vam decidir aparcar-hi no sense abans barallar-nos amb un italià que afirmava haver estat esperant més estona que nosaltres.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Feia una calor terrible, així que lo primer que fem va ser comprar aigua i unes porcions de fruita que venien en vasos de plàstic. Vam estar donant una volta sense rumb, perdent-nos entre els carrerons. Al final vam haver de fer servir el GPS per arribar a la famosa plaça de San Marco. És una ciutat molt maca, segurament la única d’Europa que és d’ús exclusiu per peatons. Llàstima que està molt massificada perl turisme. Crec que és una ciutat per visitar fora de temporada, amb menys gent.

'Click' En la imagen para verla en grande.

De tant caminar ens va entrar gana, decidim dinar a Venècia, trobem una terrassa força fresca en la que vam menjar unes pizzes força bones (hi ha una pizzeria italiana a Sant Andreu en la que les fan més bones!!!)

'Click' En la imagen para verla en grande.

Venècia estava molt bé, però havíem d’arribar fins a Rijeka, així que vam tornar a l’aparcament a buscar les motos i… sorpresa!!! Una multa per a cada un!! Ens les vam guardar de record (no tothom té una multa de l’ajuntament de Venècia!) i vam pirar d’allà abans que un “polizia” ens la volgués cobrar!

'Click' En la imagen para verla en grande.

En un parell d’hores llargues d’autopista arribem a la frontera amb Eslovènia. Allà ens informen que per circular per les autopistes d’Eslovènia cal comprar una espècie de passe que et permet utilitzar-les durant un cert període de temps, en aquell moment no anàvem a agafar l’autopista, però en va bé saber-ho per la tornada.

Vam fer un trosset molt curt per Eslovènia per unes carreteres força divertides i plenes de moteros i vam arribar a la primer frontera real (no europea), la frontera amb Croàcia. La frontera és en una carretera de muntanya i l’aduana es una caseta petita amb una barrera. Primer creuem la frontera eslovena i a cent metres la croata. En aquesta última el guarda ens diu “viva España!” i l’Oriol li diu “visca Catalunya!!”, el guarda tot estranyat ens diu “oh, yes…” i jo vaig i li deixo anar.. “i visca el Barça!!”.. en aquest moment el tio crec que es va pensar que l’estàvem xulejant així que ens va posar mala cara i ens va indicar que tiréssim…

'Click' En la imagen para verla en grande.

Al cap duna estona finalment arribem a Rijeka, és una ciutat petita, no especialment maca amb una estètica força industrial, obrera. El centre era més bonic i turísitc, hi havia un parell d’hotels. L’Oriol va parar a preguntar en un dels hotels, mentre esperava se’m va acostar una cambrera força maca al·lucinant amb la meva moto i dient-me que era molt maca, que li agradaven molt les Suzuki. Jo, com que sóc un cagat i a més anava tot suat de la moto desestimo l’opció de lligar… fet pel qual l’Oriol es va estar rient de mi una bona estona.

Finalment, sortint de Rijeka trobem una espècie d’hotel (semblava més aviat un càmping, però sense espai per tendes) que era bastant assequible per dormir. Ens hi instal·lem, sopem uns cebabcici (unes salsitxes petites amb gust de xurrasco normalment servides dins un pa de pita) molt típic dels Balcans i no recordo quins plats més i vam marxar a descansar.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Enviat per: ferca23 | Agost 29, 2009

Dia 1 (18/07/2009) Barcelona(CAT) – Bolonya(I)

Ens despertem amb el vaixell movent-se força, hi ha mala mar. Pugem a coberta, fa un dia assolellat que ens fa mal a la vista. No veiem unes onades espectaculars com en les pel·lícules, simplement moltes petites onades que sembla que venen de costat i fan que el ferry es balancegi constantment.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Esmorzem i donem una volta pel vaixell, no és molt gran, hi ha una planta només per camarots, tres de bodega per vehicles (no podem accedir-hi), una planta de serveis amb un bar amb piscina (força cutre i buida!), una sala de jocs amb màquines recreatives de fa 20 anys (que a més està tancada per un suposat manteniment), un casino també tancat, un piano bar (sense piano), un restaurant, la cafeteria on menjavem la gent obrera. Ah, també hi havia una sala que feia les funcions de mesquita perquè els musulmans resèssin.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Tot el vaixell era bastant un laberint fins que no li agafaves la mida a moure’t per allà. També ens vam donar una volta per la sala de butaques en les que dormia gent que viatjava sense camarot, força cutre, mantes pel terra… feia força olor a tigre… la veritat val la pena agafar un camarot compartit.

Molt aburrits, despres de donar voltes pel barco, trobem una pantalla en la que apareix un mapa amb la situació del vaixell, les hores que faltaven per arribar i altres dades. Veiem que el barco està una mica per sobre del “Cap de Creus” i que avança a la vertiginosa velocitat de 40 km/h!!!… se’ns van caure els ous al terra…

Arriba l’hora de sopar i mengem el menú de la cafeteria, força comestible tot i que car. Tot en general en el vaixell és força car.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Pujem a coberta i trobem dos tumbones lliures, així que ens disposem a prendre el sol… a l’Oriol se li ocurreix posar-se la braga tapant-se els ulls per a que el sol no li molesti per dormir. Tres hores després ens despertem, força cremats pel sol i l’Oriol amb una bonica franja blanca a mode d’antifaç en la cara que li fa assemblar-se a un híbrid entre hobbit i mapache!!

'Click' En la imagen para verla en grande.

A partir d’aquí vam estar passant el temps com vam poder… vam berenar, donar voltes… fer una migdiada al camarot…

'Click' En la imagen para verla en grande.

El noster pla inicial era arribar a Gènova per la tarda, conduir fins a Bologna (on haviem reservat una habitació), y al matí següent arribar a Ancona per agafar un altre ferry fins a Zadar (Croàcia). Vam decidir que ja no arribariem a agafar el ferry a temps (a no ser que conduissim tota la nit!), així que el nostre objectiu va ser arribar a Bologna a dormir.

Vam sopar a la cafeteria i vam continuar perdent el temps com fos, finalment vam arribar a Gènova a les 12 i desembarcàvem a la una de la matinada.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Després d’una tirada força pesada de 300 km d’autopista fins Bologna, finalment arribem a l’alberg a les 4 i pico de la matinada. El noi de l’alberg al·lucina, ens instal·lem i li preguntem a quina hora hem de deixar lliure l’habitació… “at 10 o’clock”… al veure les nostres cares ens diu que intentarà que facin la neteja de la nostra habitació la última, així tindrem una miqueta més de marge per dormir. Ens allitem fets caldo, son les 5 de la matinada.

Enviat per: ferca23 | Agost 29, 2009

Dia 0 (17/07/2009) Barcelona(CAT)

Oriol i un servidor, nerviosos com som vam quedar sobre les 6 de la tarda a casa seva per a acabar els últims preparatius. El nostre vaixell sortia a les 12 de la nit i calia ser-hi sobre les 9 per carregar.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Ens faltaven els dos jocs de bombilles de recanvi així que vam anar a una botiga a comprar-los. Per l’Oriol n’hi havia però per mi no, bé, tinc dos bombetes davant, no crec que fallin les dos!

Com no teniem res més que fer vam marxar al port. Allà després de jugar al tetris passant entre camions que colapsaven l’accés al moll, vam entrar en el recinte i vam deixar les motos aparcades en la cua per embarcar. Faltaven encara dos horetes així que vam anar a sopar pel Paral·lel de Barcelona.

'Click' En la imagen para verla en grande.

Al tornar havent sopat, vam trobar la cua de vehicles bastant més plena, com que falta poc per embarcar ens hi quedem. A partir d’aquest moment comencen a passar les hores, preguntem a les oficines i ens diuen que el nostre ferry ve de Tànger, que hi ha mala mar i que arribarà amb retard. Segueixen passant les hores, fem de tot… ens les ingeniem per dormir sobre les motos, passem l’estona mirant els barcos, les gavines, les noies, odiem a un tio insoportable que no para de menjar pipes i tirar-les al terra…

'Click' En la imagen para verla en grande.

Arriba el nostre vaixell, creiem que ja ens tocava pujar les motos però no… abans han de baixar tots els vehicles que venen del Marroc i, es clar, hi ha inspeccions antidroga de la GC. Ens entretenim veien els registres i al·lucinant amb els cotxes i camions que baixaven… des de cotxassos de luxe fins a autocaravanes 4×4!!

'Click' En la imagen para verla en grande.

Finalment, sobre les 3 i mitja de la matinada, comencem a pujar al barco, un cop a la bodega supervisem atentament com amarren les nostres motos i marxem a buscar el nostre camarot.

La planta dels camarots és un laberint, pitjor que perdre’s dins una piramide egipcia!! Sospito que hi havia fins i tot trampes!!. Finalment, sobre les 5 del matí ens estirem al camarot compartit amb un noi africà i un altre d’italià .

'Click' En la imagen para verla en grande.

« Newer Posts

Categories